Feed on
Posts
Comments
[Summary]
[Castellano]
[Català]
[English]

La zorra y el cuervo

La casa del jazz cubano “La zorra y el cuervo” ha estat un dels racons a on he gaudit més en un recent viatge a la illa de Cuba.

Aquest local està situat a “La Rampa” de La Habana. En ell normalment hi ha una actuació diària d’alguna banda o músic de jazz cubà de 23h a 1h30, aprox.

La zorra y el cuervo

Es tracta d’un local molt íntim que mostra la història del latin jazz cubà en les seves parets. Plenes de fotografies de grups i músics que hi han passat i deixat petjada. Tant bona va ser la impressió el primer dia que hi vàrem anar que no vaig dubtar en repetir una segona nit.

Com es pot comprovar la qualitat del vídeo tant de so com imatge no és gaire bona però almenys dóna una idea de la proximitat entre els músics i l’espectador.

Cuba és un país de contrastos. Un país que viu en una dictadura, en un estat militar, immers en la pobresa ja sigui pel règim o pel bloqueig, amb petits paradisos prefabricats per a que els turistes hi deixin els seus calerons a preus europeus. Potser en parlaré més en detall en un altre post.

Avui estic de dol

Tot apuntava cap al pitjor i finalment s’ha confirmat. El motor ha estat la causa de la seva parada definitiva i no hi ha recanvi possible.

Ha estat el meu primer cotxe en propietat. Els meus amics el tractaven de raret, doncs tenia el volant al costat dret. Però jo me l’estimava igual. No ens hem conegut durant molt de temps pero han estat moments intensos.

Li deixo aquest breu post per a la posteritat.
Bye, blue Rover 414i.

Rover 400 series

“Lo prometido es deuda” i amb aquest post pretenc tancar la trilogia.

No cal que en faci una introducció doncs és una de les persones més famoses del món.

M’ha resultat difícil trobar un vídeo sobre la figura de Bill Gates. Degut a que per un cantó no es tracta d’una persona amb grans dots per la oratoria (pel meu gust). I per una altre cantó la majoria de vídeos sobre Bill Gates es basen en la promoció dels seus productes i no en la seva figura.

Finalment he trobat un “espectacle – show – teletenda – entrevista” que té els seus punts. Es tracta d’un show que va muntar Microsoft al “2005 internacional CES” (Consumer Electronics Show). La idea en un inici és original, integrar la promoció de Microsoft dintre del Late Night de Conan O’Brien.

La entrevista no comença fins al quart d’hora d’espectacle i durant aquest temps hi ha hagut tota una introducció. Seguidament un quart d’hora d’entrevista i aleshores donen pas a la primera teletenda dels productes Microsoft que dura un altre quart d’hora. + Un parell de preguntes més d’entrevista. + Un altre quart d’hora de teletenda. + Un altre quart d’hora d’entrevista. + Una altra teletenda una mica més breu i + el final de la entrevista.

Tot el vídeo està en anglès.
Més informació a la Wikipedia [en.wikipedia.org]

La anècdota del show està a la primera part de la entrevista. Hi ha un altre moment memorable de les presentacions de Microsoft. Si en el seu dia va ser la pantalla blava d’error en una demo, en aquest cas en Bill Gates no consegueix sincronitzar correctament una càmara fotogràfica, amb l’ordinador i la pantalla gegant utilitzant només un comandament a distància.

Banbury United FC

Abans de marxar a viure a Anglaterra feiem broma amb uns amics sobre els hooligans anglesos i em deien que acabaria sent un d’ells. Fins i tot pocs dies abans de marxar vàrem veure la pel·lícula Green Street Hooligans com a “despedida”.

De moment puc dir que encara segueixo fidel al Barça i no m’he convertit en supporter de cap altre equip. La veritat és que em faria gràcia ser supporter, no hooligan, de l’equip a on visc. Però és q no he anat a parar a bon lloc.

Una de les primeres coses que vaig demanar quan em vaig instal·lar va ser informació sobre l’equip de futbol i fins i tot em vaig il·lusionar, doncs es diu United com a la pel·lícula. Al animar-lo seria el mateix, United! United! United!. Tot i que en aquest cas és el Banbury United i no pas el West Ham United.

Banbury United FC

Però vaig descobrir que no he anat a parar a un bon lloc per a fer-me hooligan. I no és pq l’equip no estigui ni a la segona divisió anglesa. És pq… pq no m’hi trobo del tot identificat… no m’hi veig amb la bufanda, la gorra, la bandera i cridant al camp… No, no m’hi veig amb aquests colors… :-D

Bromes apart, encara no he tingut ocasió d’anar a cap partit. Propòsit per a la temporada vinent. No obstant, aquí a Anglaterra m’estic aficionant més pel Rugby que no pas pel Futbol. Així doncs, el Banbury United FC ha perdut un seguidor i el Banbury Rugby Club en guanyarà un. ;-)

Richard Stallman és el pare del sistema GNU i de la llicència lliure vírica GPL. A més de ser fundador de la Free Software Foundation [fsf.org].

És el filòsof i referent del programari lliure, tot i que el concepte de programari lliure és més ampli i heterogeni del que moltes vegades postula.

A nivell personal les idees d’aquest home van tenir una forta influència en mi durant l’època de formació en Enginyeria Informàtica a la Universitat. Fins a l’extrem de culminar la meva formació acadèmica a la UPC amb un postgrau en Programari Lliure i fundar una empresa opensource.

Crec que conèixer a fons les seves idees em va dotar d’una visió més àmplia i enriquidora que no només la visió acadèmica rebuda.

Per a tenir una referència del seu pensament adjunto un vídeo d’una entrevista concedida al programa “La Nit al Dia” a finals d’Abril de 2004.

La entrevista està en castellà.
Més informació a la Wikipedia, [en.wikipedia.org]

Navegant he anat a parar a GurusBlog [gurusblog.com]. No es la primera vegada que hi arribo sense voler. Es curiós com seguint enllaços molt diferents moltes vegades vaig a parar als mateixos llocs. La immensitat d’internet reduïda a un centenar de blogs amb petites grans excepcions.

Allí he pogut practicar un exercici que m’agrada fer de tant en quan. Escoltar el que pensen o diuen gent que ha fet algo diferent o ha destacat en alguna faceta de la vida. En aquest cas m’he pogut actualitzar d’alguna gent que ha tingut i/o té éxit en el món empresarial. Es podria dir què equival a dir “la gent que ha triomfat en el model actual de la nostra societat”.

Destaco un vídeo de Steve Jobs [en.wikipedia.org/wiki/Steve_Jobs]. A on en una conferència a la Universitat de Stanford al 2005 va fer un breu repàs a la seva trajectòria personal i professional. A la vegada que hi va afegir certes reflexions sobre el seu model de vida.

El vídeo està en Anglès però subtitulat al castellà.

En anteriors posts he parlat del programa de missatjeria instantània que utilitzo, el Gaim.

Després d’un problema legal amb la empresa AOL per temes de copyright el projecte ha estat reanomenat a Pidgin a la vegada que s’ha fet pública una nova versió estable del programa.

Una de les ventatges d’aquest programa és que es poden tenir configurats tots els comptes de missatjeria junts, tals com MSN Messenger, Yahoo Messenger, Gtalk, Jabber, AIM, ICQ, etc. I per descomptat, una de les altres ventatges és que es tracta d’una aplicació de programari lliure i gratuïta.

Pidgin té versions per a Windows i per a diferents plataformes Linux i Unix [pidgin.im].

Per als usuaris de Mac OS X existeix l’aplicació Audium [adiumx.com].

Pidgin i Audium utilitzen la mateixa llibreria de programació de programari lliure, libpurple. Es podria dir que són aplicacions germanes o cosines.

PidginAudium

My home on internet

That is my home page on internet,

You can customize your own Google page [google.com].

In my page I have added some gadgets such as Google Translate, Google Reader, Google Mail, Data & Time, Weather, Google Maps and a World Sunlight Map. There is many more gadgets to add. You can select a theme and many other things.

It’s very easy to use and so useful. I love it. :-)

El credo de la vida

Cada ser humano tiene su percepción de la vida, su ética y valores. Y para las preguntas sin respuesta, o mejor dicho, para aquellas preguntas a las que no se encuentran respuestas dentro del conocimiento que se posee, se tiende a tener creencias, credos o fe. Ya sea una religión o una filosofía de vida.

Los que me conocen hoy en día saben que no suelo defender ni atacar ninguna creencia. Que tengo mi punto de vista pero soy consciente que existen otras y no me molesto en discutir cosas que no dependen de la razón, sino de la Fe de cada uno (por respeto y siempre y cuando se respete la convivencia. Aunque este concepto puede ser subjetivo).

Siempre me he considerado una persona racional. Aunque tampoco sé muy bien lo que significa. :-P Pero algunas veces me dejo llevar por mi ignorancia y tomo como verdades absolutas ciertas teorías científicas o credos de la sociedad. Como todo el mundo.

Por ejemplo, recientemente creía que el calentamiento global era debido a la emisión de gases de efecto invernadero. Lo creía y no lo dudaba. La sociedad que me rodea me había dicho que esto era así. Pero hace unas semanas no es que cambiara de opinión, sino que vi que no tenía una opinión propia, válida e irrefutable. Y que ni la “ciencia” la tenía [globlal warming]. (expertos en el tema afirman que es cierto que los dos fenómenos aceleran el cambio climático, pero que los datos correlacionan mucho mejor con las concentraciones de CO2. Y si hoy en día la mayoría de los investigadores lo tienen claro “no tengo más remedio que asumirlo” [en.wikipedia.org]).

No es nada nuevo que tanto en la sociedad como en la ciencia han existido o co-existen diferentes “teorías” o corrientes de pensamiento. Y con el paso del tiempo una teoría que había sido convertida en tautología es reemplazada por otra, o pasa a formar parte de una teoría posterior, o simplemente queda en el olvido, etc.

En este sentido me gusta recordar el caso de la ley de la gravitación universal que estableció Isaac Newton. Luego llegó Albert Einstein y reformuló por completo el concepto de gravedad. Llegando a presentar una ecuación que reemplaza a la ley de gravedad de Newton.

Si vemos a la ciencia y a los dogmas de la sociedad como un credo estamos expuestos a acabar en un mar de dudas si no los acatamos, o al final querremos cargarnos a Galileo Galilei si nos aferramos demasiado a ellos. ;-)

Pero no sé quien dijo, en palabras similares, que el principio básico de la vida es aceptar que lo cierto puede ser no cierto partiendo de una base de convivencia y tolerancia. Asumiendo que no hay nada absoluto en todos los ámbitos. (otro día me convertiré en experto en ética y hablaré sobre el concepto de convivencia que ya ha salido dos veces en este post) ;-)

Esta visión de la vida a otra persona le puede parecer equivocada. Para mi no lo es y a la vez no me preocupa. Para mi no hay verdad absoluta, es un aprendizaje constante y no tiene fin. ¿Y a quién no le gusta aprender cosas nuevas cada día?. Incluso todo lo que digo en este post y en el blog puede no ser cierto. Es completamente refutable desde otra perspectiva, experiencia y/o conocimiento. Yo mismo dentro de unos días quizás querré matizar o cambiar algo, o el mes que viene, o dentro de unos años. Y esa es una de las grandezas de la vida siempre que se respete el principio de “vivir y dejar vivir”.

Guernica Iraq

Another head hangs lowly
Time is slowly taken
And the violence caused such silence
Who are we mistaken

May you see it’s not me,
It’s not my family
In your head, in your
Head they are fighting
With their tanks and their bombs
And their bombs and their guns
In your head,
In your head they are cryin’

Refrain:
In your head, in your head
Zombie, zombie, zombie eja eja
What’s in your head, in your head
Zombie, zombie, zombie, eja eja eja oh

Another mother’s breakin’
Heart is taking over
When the violence causes silence
We must be mistaken

It’s the same old theme since 1916
In your head,
In your head they’re still fightin’
With their tanks and their bombs
And their bombs and their guns
In your head
In your head they are dyin’

Refrain
oh oh oh oh oh oh ejo ahau

The Cramberries – “Zombie”

« Newer Posts - Older Posts »

Get Adobe Flash playerPlugin by wpburn.com wordpress themes