I’ve studied with others methods at school and some academies and now I want improve my pronunciation and conversation. This method is based in conversation (questions and answers). You must answer fast without think, without translate. It’s a patented method in order to learn English faster. I don’t like patents really but I need it.

About patents: Maybe, some industrial or scientist methods can be patented but I think that it’s an error in learning methods. Because the knowledge cannot be patented. So, in industrial methods if you recovered the inversion and some benefits the patent would has to end, but it isn’t the real mechanism. It’s a complex theme…

Durant el curs he anat percebent un cert descontent de la resta de companys i companyes. No obstant, en favor del postgrau haig de dir que feia temps que no trobava uns companys i companyes tant exigents. La veritat és que el postgrau ha donat moltes facilitats a crítiques, i quan la gent no n’està contenta costa que aquestes siguin del tot positives o constructives.

A posteriori, amb una perspectiva global, puc afirmar que per la matèria que ens han arribat a transmetre el nombre d’hores assignades eren excessives. En general a gairebé tots els mòduls però sobretot en l’assignatura de “Casos pràctics” a on amb la meitat de temps en cadascun dels casos hagués estat suficient.

El mòdul que m’ha agradat més és el de “Propietat intel·lectual i Llicències” impartit per en Malcolm Bain. I el que menys el de “Administració de sistemes”, perquè no tractava pròpiament la temàtica del programari lliure sinó de protocols, de la pila de protocols, i aquesta matèria és més pròpia de cursos tècnics especialitzats en xarxes, seguretat i/o sistemes que no pas un curs orientat al programari lliure.

En general, dels mòduls de “Eines i Mètodes d’Enginyeria del Software” i “Tecnologies orientades a l’empresa” me n’esperava molt més i la part interessant i relacionada amb el programari lliure no es va arribar a tractar en comú o simplement es va mencionar per sobre al final de les trenta hores de cada assignatura.

En el primer d’aquests mòduls, “Eines i Mètodes”, es va passar per sobre de metodologies tradicionals a centrar-se exclusivament en metodologies àgils, passant de puntetes per “la Catedral i el Basar”, dedicant-hi molts pocs minuts. El darrer dia de classe encara no havíem parlat ni reflexionat en profunditat de les metodologies de programari lliure (tot i que en alguns casos les metodologies àgils o les tradicionals ho puguin ser) i vàrem “perdre” mitja classe seguint amb exercicis pràctics de Extreme Programming, una mica desesperant després de trenta hores.

De la mateixa manera el segon mòdul mencionat, “Tecnologies orientades a l’empresa”, va centrar les seves trenta hores en la introducció per sobre a tres tecnologies: mono, j2ee, i php. I un debat final d’una sessió entre les tres tecnologies que gairebé no va existir. No es va entrar en polèmiques ni detalls, simplificant la reflexió a la diferenciació de les tres tecnologies en casos concrets que no tenen res a veure amb el programari lliure sinó amb decisions d’enginyeria del software. Enlloc de valorar-comparar de manera professional els graus de maduresa reals, frameworks de desenvolupament, projectes de la comunitat, polèmiques amb llicències o nivells de llibertat, decisions tecnològiques, etc, i obrint el debat des d’un inici als alumnes doncs portàvem 27 hores veient les tres tecnologies. Sent tota una llàstima perquè per separat s’havien vist coses interessants de cada una d’elles. Però en el debat conjunt no es va posar en comú, ni discutir, ni donar peu ni temps a que l’alumnat ho fes. Esperava cercar un major valor afegit i grau d’aprofundiment, una major reflexió i aprenentatge.

Bé, no vull que quedi una imatge dolenta del postgrau perquè aquest és molt nou i podríem dir que encara està en fase d’aprenentatge. A més, també he aprés moltes coses i he tingut alguns professors molt bons que són de casa nostra, així com he conegut a molt bona gent entre els companys i companyes.

Espero que vagi millorant, prova d’això és que arrel de l’experiència acumulada de cara a l’any vinent patirà una petita metamorfosi tant en el títol (Desenvolupament en Entorns GNU/Linux) com en els continguts. Me n’alegro i el temps i l’experiència marcarà quines seran les properes mutacions i millores a fer.

Segons ells mateixos: “El curs per a l’obtenció del Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP) té com a objectiu fonamental apropar els futurs professors de secundària a la tasca docent, dotant-los d’uns coneixements generals que faciliten la incorporació a la docència. Inclou una part teòrica i una de pràctica.”

La docència sempre m’ha interessat perquè l’he viscuda de molt aprop a casa, i perquè m’agrada donar cursos relacionats amb el meu àmbit de treball (ofimàtica, introduccions a gnu/linux, php/mysql, etc).

Personalment he cursat aquest curs per tenir un as a la màniga en un futur per si la meva vida professional es torcés o canviés de rumb. Ja que aquest certificat em permet ser “professor de l’administració” en centres docents públics.

D’aquesta manera quan ho necessiti em puc apuntar a la llista d’aspirants per cobrir places vacants o substitucions en règim d’interinitat en centres docents públics d’ensenyaments no universitaris, així com permet presentar-me a les oposicions oportunes.