Well, a forerunner is a wristwatch that helps you to keep track of your training during and after the exercise. It monitors the pace, the heart rate, the speed, the route, etc.

How to configure it? (once)

Open a Terminal for the installation [2]

cd ~littleowl
wget http://cgit.get-open.com/cgit.cgi/gant/snapshot/gant-master.tar.bz2
tar -xjf gant-master.tar.bz2
cd gant-master
make

Forerunner 405 and the ANT usb are ready!

How to use it?

1. Plug the ANT usb into your computer and set your wristwatch in Pairing mode as shown below

Menu > Settings > ANT+Sport > Computer > Pairing > set to On

The wristwatch will ask you whether you want to pair it or not. Also check that,

Menu > Settings > ANT+Sport > Computer > Force send > set to Yes
Menu > Settings > ANT+Sport > Computer > Enabled > set to Yes

2. After that, two commands are required to connect devices and to download all data. [2]

/home/littleowl/gant-master/gant -f littleowl -a auth405 (accept pairing on your wristwatch)
/home/littleowl/gant-master/gant -nza auth405 > output

I added two icons to launch these commands from the Desktop (launchers), thus I don’t need to use the Terminal anymore (command-line interface) [3]

From now on I am able to upload and keep track of my training on Internet using Strands, Garmin Connect, and even from my computer using SportTracks, etc.

[1] Ubuntu 9.10 – Karmic Koala
[2] Replace littleowl with your username
[3] Commands for Desktop launchers:
- Icon 1: /home/littleowl/gant-master/gant -f littleowl -a auth405
- Icon 2: /home/littleowl/gant-master/gant -nza auth405
- Destination folder: /home/littleowl/*.TCX

Picture by johndouglasphotography
Event details 10k Lions Charity Road Run 2009

Però per a que l’experiència sigui completa també vull retrobar-me amb els seus carrers, amb les múltiples hores d’entrenament i quilòmetres d’asfalt recorreguts en el passat. I l’escenari ideal és la Marató de Barcelona, a la qual no hi participo des de que varen canviar l’itinerari i ara recorre carrers cèntrics passant per diferents punts emblemàtics de la ciutat com el Camp Nou, la Pedrera, la Sagrada Família, etc.

Demà comença el compte enrera. Catorze setmanes d’entrenament que hauré de compaginar amb viatges, el Nadal, el Cap d’Any, visites, vida social, certs banquets inevitables, el cansament, la constància, possibles lesions, la feina, el fred, la foscor dels carrers, la pluja, potser la neu i jo mateix. Tot un repte.

Per a dur a terme aquest repte seguiré el pla d’entrenament penjat a la pàgina web de la Marató de Sub 3h. 30m. L’hauré d’adaptar a la meva vida diària però amb la ferma intenciò de ser-li fidel al màxim. I per a no sentir-me sol durant aquestes setmanes he trobat algú que m’acompanyarà en algunes sortides, i virtualment compartiré experiències amb en Joel, potser també amb els correcats, i qui sap si algú més s’apunta durant els propers dies o setmanes.

Salut i kilòmetres!

Last Xmas I decided to do something because I was overweight and I didn’t feel well. Therefore I joined the Gym last January. It was very hard at the beginning but I lost ten kilograms after six/seven months. I felt myself fit again and an Half Marathon was a good challenge for someone who hasn’t run for a long time.

Thanks to a co-worker, I decided to join that race. I tested myself only one week before the run. I was happy with the test but I did realise that a Half Marathon could be too much. But It was too late to change my mind.

I thought to start the race with a couple of goals. For one hand I couldn’t stop, and for another hand I had to keep running at 5 min/km (8 min/mile) all race. It means to finish it in 1h45min.

The day of the Half Marathon I was very nervous. That morning I forgot the Chip and my wristwatch at home. I am very thankful to the organization to provide me with another Chip. And I asked the time to other runners during the race, thank you runners!

I enjoyed it and I liked it very much. It is wonderful back to run again! And I am happy because I did as I planned. My running time was slightly under 8 min/mile for first 10 miles. Last three miles were painful but I am glad I kept running. It was very helpful to find the runner with the “1h45min” signal within last two miles.

Before the race I met some Catalan guys from the webforum correcats. They were really funny. Two of them ran the Full Marathon and they all did quite well. Congratulations guys and many thanks for your friendship!

Finally I have to congratulate my co-worker too. She did very well and, the most important, She raised a lot of money for her sponsorship (charity).

Next challenge: Barcelona or London Marathon? Who knows.

Amb un amic de la feina, el qual es seguidor del United, havíem comprat el vol a Barcelona per un cèntim (més taxes) abans que es juguessin els quarts de final. Doncs ja es sabien els encreuaments de semifinals en cas q els dos equips passessin ronda.

Dimecres de matinada, dia de Sant Jordi, vàrem sortir de Banbury cap a Barcelona. Un cop a Barcelona vàrem gaudir d’un dia esplèndit. Vam estar amb els seguidors del Manchester la major part del temps entre la Rambla (preciosa per Sant Jordi) i el Port Olímpic (meeting point dels seguidors del United). No obstant, a l’hora del partit vàrem anar amb els del Barça.

Demà toca anar a Manchester a les localitats del meu amic. Passi el que passi m’ho passaré bé.

Anècdotes:

1. You are English!

Recent arribats a Barcelona, després d’haver deixat la bossa i vestits informals com qualsevol altre mortal, ens dirigim en metro cap al centre. Fem canvi a la parada de Diagonal a on hi havia força gent barcelonina amunt i avall. Per la gentada quedo separat del company uns quants metres i de sobte sento una veu que crida: “Hi! You’re English!”. Em giro i veig a un tipus “tipical tourist” amb el seu barret de palla i bermudes que em mira tot content com si acabés de trobar un tresor. Abans que digui res em pregunta si va ben encaminat pel “meeting point”. Oh My God!

Es veu que ja soc un guiri a la meva pròpia ciutat. Conclusió: crec que m’hauria de tocar més el Sol.

2. Objectes perduts

Seguint amb la meva integració entre els Anglesos sempre tenia una cervesa a la mà, ja fos una llauna de mig litre o en un got de litre. I com que feia un Sol espectacular, per aquells que vivim a les illes, la meva samarreta va acabar lligada a la cintura o penjant dels pantalons. Definitivament en aquell moment podia passar 100% com a seguidor del United sinó fos pq era l’únic que no cantava.

Van ser més de quatre hores en aquest estat i és d’imaginar que vaig acabar vermell com una gamba. Però la anècdota va arribar quan em vaig adonar que feia bastant estona que devia haver perdut la samarreta. Oh My God!. Li comento la nova al amic i se’n riu de mi en un primer moment. Però tot seguit es para un segon a pensar i … Oh My God! My sunglasses!. No vàrem recuperar els objectes, però només arribar al Camp Nou vaig passar per la botiga a comprar una samarreta del Barça.

Estar amb els Anglesos em va recordar en certa manera alguna de les meves primeres FestaFib (la festa de primavera de la Facultat d’Informàtica de Barcelona). Conclusió: el Sol crema encara que no sigui estiu.

De moment puc dir que encara segueixo fidel al Barça i no m’he convertit en supporter de cap altre equip. La veritat és que em faria gràcia ser supporter, no hooligan, de l’equip a on visc. Però és q no he anat a parar a bon lloc.

Una de les primeres coses que vaig demanar quan em vaig instal·lar va ser informació sobre l’equip de futbol i fins i tot em vaig il·lusionar, doncs es diu United com a la pel·lícula. Al animar-lo seria el mateix, United! United! United!. Tot i que en aquest cas és el Banbury United i no pas el West Ham United.

Però vaig descobrir que no he anat a parar a un bon lloc per a fer-me hooligan. I no és pq l’equip no estigui ni a la segona divisió anglesa. És pq… pq no m’hi trobo del tot identificat… no m’hi veig amb la bufanda, la gorra, la bandera i cridant al camp… No, no m’hi veig amb aquests colors…

Bromes apart, encara no he tingut ocasió d’anar a cap partit. Propòsit per a la temporada vinent. No obstant, aquí a Anglaterra m’estic aficionant més pel Rugby que no pas pel Futbol. Així doncs, el Banbury United FC ha perdut un seguidor i el Banbury Rugby Club en guanyarà un.

Juntament amb amics/gues de CIMA vàrem trobar-nos per pujar el Puigllançada (2.409 mts) armats amb raquetes.

L’ascensió la vàrem realitzar des del peu de la pista sis de la Molina, tot bordejant-la i enfilant-nos directes cap al cim del Puigllançada.

Per a mi, que fins ara sempre havia fet ascensions amb grampons, la novetat va ser les dues boles que se’m van formar als bessons degut al pronunciat desnivell inicial. Però un cop salvades les primeres rampes i havent escalfat motors em vaig llençar cap al cim tot seguint l’estela dels cracks de l’expedició.

Sense cap tipus de pressa vàrem assolir el cim en dues hores i cinquanta minuts, realitzant les paredes de rigor per menjar i beure, així com retratar-nos des de tots els angles possibles.

Un cop a la cima vàrem fugir ràpidament pel fred que feia un cop fetes, com sempre, les fotografies de rigor. El descens va ser ràpid, fàcil i divertit. Cul a terra i a lliscar pendent avall!!

La travessia la vàrem realitzar des del santuari de la Vall de Núria, passant per la Coma de l’Embut fins al Cim del Puigmal, salvant un desnivell acumulat en ascens de mil metres. El paratge i les vistes del Pirineu nevat són impressionants i la caminata esdevé una experiència meravellosa, així com l’aventura de pujar una muntanya nevada armats tan sols amb grampons i piolet.