El país vive anclado en el pasado. Pero no de un pasado muy lejano. Bebe de los recuerdos de la revolución q empezó en 1956. Claro está que es promovido por el gobierno que controla todos los medios de comunicación y la educación del país. La libertad de expresión y pluralidad informativa están sesgadas de una manera significativa. Sobretodo si la comparamos a la que normalmente tenemos en Europa.

Los cubanos destacan de su país la Educación y la Sanidad las cuales son 100% gratuitas. Tb comentan los habitantes de La Habana q en la ciudad hay un policía por cada habitante, coloquialmente hablando. Y es q se supone que la mayor parte del presupuesto del régimen va destinado a Educación, Sanidad y Interior (ejército y policia). Pero no queda mucho más y el país se va deteriorando pues un país no es solo eso. En este sentido me ha gustado la frase de “añoranza” de un exiliado en Miami, “Simplemente no podemos estar enfermos o estudiando todo el tiempo”.

En Cuba la imagen del Che sigue recordada pero no de una manera tan romántica como en Europa. Héroe de la revolución, que “luchó” toda su vida por sus ideas. Pero la palabra “luchó” es diferente a cuando se dice “luchó” fuera de Cuba. Pues en Cuba se le reconoce mucho su lucha como guerrillero, militar, estratega y posterior ministro y ejecutor del régimen.

“El luchar por sus ideas” consistía, en pocas palabras y resumiendo su discurso, en instigar la lucha armada de guerrillas cuando se produce una situación insostenible e imperialista. Y entonces la acción de una guerrilla puede llegar a provocar una sublevación popular que hace triunfar la revolución. En resumen, una especie de guerra civil o golpe de estado. Su teoria sobre la lucha de guerrillas ha sido definida como foquismo.

No sé a quien oí definir supercialmente al Che como “provocador de guerras civiles en tierra extranjera”. Y dentro de la guerra cubana se le atribuyen diferentes crímenes de guerra durante y después el triunfo de la revolución. Pero en fin, en una guerra todos los bandos comenten crímenes. El horror es la guerra en sí.

Desde pequeño nunca he entendido como la gente de fuera de Cuba puede admirar a un militar (guerrillero) por muy justificada q sea su lucha. Pues la guerra y todo lo relacionado con ejércitos siempre lo recuerdo desde el horror. No sé si provocado por historias sobre la guerra civil española contadas por mis abuelos y familiares cuando era pequeño q me han quedado en el subsconciente, quién sabe.

Entiendo la lucha de parte del pueblo del cubano frente a una situación que podía ser insostenible, pero en toda guerra o lucha hay también el lado de los perdedores que tb son personas.

Me puede gustar y simpatizar con ciertas ideas políticas del Che. Pero no me pongo una camiseta suya ni me lleno la boca hablando de sus hazañas diciendo que eran en pro de la paz y la libertad. Pues para mi fue un militar del lado vencedor en el caso de Cuba, q dedicó parte de su vida a instigar esa causa bélica en diferentes partes del mundo para conseguir sus ideales.

¿Hasta dónde el fin puede justificar los medios?.

Más información sobre Ernesto ‘Che’ Guevara en la Wikipedia [en.wikipedia.org]

En Lluís Llach és una d’aquelles persones que està entre els records de la meva vida. No tant per la seva persona, sinó per la seva obra.

De petit algunes de les seves cançons m’acompanyaven sense ser conscient de qui n’era l’autor. Va ser durant l’època a l’esplai i les diferents activitats a la parròquia del barri. Les cançons i el q les envoltava és un dels records més macos que tinc d’aquella època.

Posteriorment el vaig re-descobrir per mi mateix a la segona meitat de la dècada dels noranta. Va ser quan vaig conèixer els poemes musicats d’en Miquel Martí i Pol, i poc a poc les lletres d’altres poetes catalans dels quals en Llach també n’havia musicat alguns poemes. Qui m’havia de dir a mi, persona de ciències i poc “aficionada” al món literari, q algun dia acabaria interessat per aquests temes. I tot gràcies a l’obra d’en Llach.

Després d’uns anys et queden els records i és inevitable que certs moments de la vida vagin associats a una cançó, una olor, una imatge, etc. Això és el que ens queda fins que perdem la memòria. I es que algunes cançons d’en Llach em porten molts records quan les sento de nou.

Aquest post és només per agrair a en Llach q estigui en els meus records. I en part també a en Miquel Martí i Pol, del qual admiro tant la seva obra com la seva persona.

No cal que en faci una introducció doncs és una de les persones més famoses del món.

M’ha resultat difícil trobar un vídeo sobre la figura de Bill Gates. Degut a que per un cantó no es tracta d’una persona amb grans dots per la oratoria (pel meu gust). I per una altre cantó la majoria de vídeos sobre Bill Gates es basen en la promoció dels seus productes i no en la seva figura.

Finalment he trobat un “espectacle – show – teletenda – entrevista” que té els seus punts. Es tracta d’un show que va muntar Microsoft al “2005 internacional CES” (Consumer Electronics Show). La idea en un inici és original, integrar la promoció de Microsoft dintre del Late Night de Conan O’Brien.

La entrevista no comença fins al quart d’hora d’espectacle i durant aquest temps hi ha hagut tota una introducció. Seguidament un quart d’hora d’entrevista i aleshores donen pas a la primera teletenda dels productes Microsoft que dura un altre quart d’hora. + Un parell de preguntes més d’entrevista. + Un altre quart d’hora de teletenda. + Un altre quart d’hora d’entrevista. + Una altra teletenda una mica més breu i + el final de la entrevista.

Tot el vídeo està en anglès.
Més informació a la Wikipedia [en.wikipedia.org]

La anècdota del show està a la primera part de la entrevista. Hi ha un altre moment memorable de les presentacions de Microsoft. Si en el seu dia va ser la pantalla blava d’error en una demo, en aquest cas en Bill Gates no consegueix sincronitzar correctament una càmara fotogràfica, amb l’ordinador i la pantalla gegant utilitzant només un comandament a distància.

És el filòsof i referent del programari lliure, tot i que el concepte de programari lliure és més ampli i heterogeni del que moltes vegades postula.

A nivell personal les idees d’aquest home van tenir una forta influència en mi durant l’època de formació en Enginyeria Informàtica a la Universitat. Fins a l’extrem de culminar la meva formació acadèmica a la UPC amb un postgrau en Programari Lliure i fundar una empresa opensource.

Crec que conèixer a fons les seves idees em va dotar d’una visió més àmplia i enriquidora que no només la visió acadèmica rebuda.

Per a tenir una referència del seu pensament adjunto un vídeo d’una entrevista concedida al programa “La Nit al Dia” a finals d’Abril de 2004.

La entrevista està en castellà.
Més informació a la Wikipedia, [en.wikipedia.org]

Allí he pogut practicar un exercici que m’agrada fer de tant en quan. Escoltar el que pensen o diuen gent que ha fet algo diferent o ha destacat en alguna faceta de la vida. En aquest cas m’he pogut actualitzar d’alguna gent que ha tingut i/o té éxit en el món empresarial. Es podria dir què equival a dir “la gent que ha triomfat en el model actual de la nostra societat”.

Destaco un vídeo de Steve Jobs [en.wikipedia.org/wiki/Steve_Jobs]. A on en una conferència a la Universitat de Stanford al 2005 va fer un breu repàs a la seva trajectòria personal i professional. A la vegada que hi va afegir certes reflexions sobre el seu model de vida.

El vídeo està en Anglès però subtitulat al castellà.