No sóc un expert en càmeres ni molt amic de transportar trastos amunt i avall. Així doncs he optat per una màquina lleugereta, barata i petita. Com que no tinc gaire idea de píxels, resolucions, òptica i aquests tecnicismes… em vaig deixar guiar per l’assessorament d’algú que en sap més que jo i al final he triat una Canon Digital IXUS 80 IS per ebay sense pensar-m’ho gaire.

Porto pocs dies jugant amb ella però per primera vegada sembla que li estic agafant una mica d’interès a això de la fotografia. Principalment crec que és fruit a les eines facilitadores que m’he trobat.

Per una banda tinc obert un compte “pro” al flickr des de fa uns mesos per altres motius que ara no venen al cas i, per una altra banda, al connectar la càmera al portàtil amb linux se m’ha integrat directament amb l’aplicació F-Spot tot facilitant-me la tasca d’organitzar, classificar i fins i tot editar fotografies. Ja sé que no he descobert la roda i que tot això, o quelcom similar, existeix de fa bastant de temps. Però és d’aquelles coses que si no te les trobes tampoc t’hi poses doncs no era del meu interès o afició.

Primera fotografia de prova

Però per a que l’experiència sigui completa també vull retrobar-me amb els seus carrers, amb les múltiples hores d’entrenament i quilòmetres d’asfalt recorreguts en el passat. I l’escenari ideal és la Marató de Barcelona, a la qual no hi participo des de que varen canviar l’itinerari i ara recorre carrers cèntrics passant per diferents punts emblemàtics de la ciutat com el Camp Nou, la Pedrera, la Sagrada Família, etc.

Demà comença el compte enrera. Catorze setmanes d’entrenament que hauré de compaginar amb viatges, el Nadal, el Cap d’Any, visites, vida social, certs banquets inevitables, el cansament, la constància, possibles lesions, la feina, el fred, la foscor dels carrers, la pluja, potser la neu i jo mateix. Tot un repte.

Per a dur a terme aquest repte seguiré el pla d’entrenament penjat a la pàgina web de la Marató de Sub 3h. 30m. L’hauré d’adaptar a la meva vida diària però amb la ferma intenciò de ser-li fidel al màxim. I per a no sentir-me sol durant aquestes setmanes he trobat algú que m’acompanyarà en algunes sortides, i virtualment compartiré experiències amb en Joel, potser també amb els correcats, i qui sap si algú més s’apunta durant els propers dies o setmanes.

Salut i kilòmetres!

La majoria de súpers em donen una bossa de plàstic reutilitzable i ultraresistent com a sustitutiu de les clàssiques bosses blanques de plàstic. Sí, és molt millor emprar una reutilitzable que una nova cada vegada que vas a comprar. Però per a mantenir una mica de coherència em vaig decantar per una bossa feta d’un material més ecològic i podria dir que més artesanal.

Acabo de tornar de fer la compra tot content i al dipositar-la sobre el “marbre” de la cuina (en realitat és un conglomerat de fusta) m’hauria de sentir content i realitzat d’haver aportat el meu granet de sorra a la cura del medi ambient. No obstant, a mesura que vaig traient els aliments i posant-los a la nevera em vaig “deprimint”. La col embolicada amb un plàstic, el mateix per la coliflor, la mongeta tendra i el formatge, una bossa pel pebrot, una per les pastanagues, una pel tomàquet, per la carn i peix són com capcetes de plàstic, i així amb gairebé tots els productes.

Al final, un cop posats els aliments al seu respectiu lloc, em queda sobre el “marbre” una muntanya de plàstics. I em quedo pensatiu… si ara hi afegís la bossa blanca que abans utilitzava… resultaria quasi insignificant. I si tinc en compte que en tinc un calaix ple pq sempre les he intentat reutilitzar… De debò estic reciclant millor?

Sí, estic reciclant millor. Doncs es consumeixen milers i milers d’aquestes bosses blanques a diari al fer la compra. Però encara no tinc la sensació q reciclo bé tot i la propaganda constant per la televisió i al supermercat. Hi ha alguna cosa q falla o falta.

La Expo em va agradar molt. Té molts racons interessants, tant l’estructura i composició exteriors com l’interior d’alguns pavellons. El problema van ser les llargues cues per accedir als pavellons que generen una major expectació. En alguns dels quals la cua superava l’hora d’espera. Per aquest motiu va ser impossible poder visitar tota l’exposició i em van quedar molts pavellons pendents que només vaig poder veure per fora.

La llàstima va ser el xàfec que ens va caure per la tarda. La Expo sobre l’Aigua es va convertir en una Expo passada per Aigua. Tot i aquests inconvenients la impressió general va ser molt positiva. Recomano fermament fer una escapada i visitar-la. Ara bé, no recomano anar-hi en cap de setmana per no trobar-se les cues que vaig patir i no em varen permetre veure tot el que volia.

A Saragossa li han fet un bon rentat i és el moment ideal per anar-la a visitar de nou o per primera vegada. I així vàrem fer per aprofitar al màxim el cap de setmana. Amb “els Penchats” vaig redescobrir la vida de bars i nocturna saragossana que feia molts anys que no vivia des de la meva adolescència a les festes del Pilar. I amb la Merche i el Jose de la meva penya del poble (Los Mochuelos) vaig fer la visita “cultural” tot visitant la Alfajería i el centre. Gràcies a tots per aquest cap de setmana.

Anècdota:

Estem en un bar de la zona Universitària i ens disposem a demanar uns entrepans i begudes. Agafem taula i el Manuel va a la barra a demanar. Com que a mi em falta la beguda m’acosto a la barra a demanar-la. En Manuel va demanant mentres jo miro la carta de cerveses d’importació. Quan només resta la meva beguda per demanar ja m’he decidit i li dic “Adelscott”. En aquell moment ens trobem a la barra tots dos amb el cambrer a l’altre cantó. I el cambrer li diu al Manuel, “Dile a tu amigo que esa cerveza no la tenemos”. Com si es tractés d’un acte reflex agafo al Manu pel braç i li dic en un to juganer “Dime que no tienen esa cerveza”. El cambrer es dóna compte, li costa un parell de segons de reaccionar i diu alguna cosa com “Creía que eras estranjero”.

Em faria molta més gràcia sinó fos la segona vegada consecutiva que baixo a Spain i em prenen per un guiri. Veure anècdota en aquest post.

Amb un amic de la feina, el qual es seguidor del United, havíem comprat el vol a Barcelona per un cèntim (més taxes) abans que es juguessin els quarts de final. Doncs ja es sabien els encreuaments de semifinals en cas q els dos equips passessin ronda.

Dimecres de matinada, dia de Sant Jordi, vàrem sortir de Banbury cap a Barcelona. Un cop a Barcelona vàrem gaudir d’un dia esplèndit. Vam estar amb els seguidors del Manchester la major part del temps entre la Rambla (preciosa per Sant Jordi) i el Port Olímpic (meeting point dels seguidors del United). No obstant, a l’hora del partit vàrem anar amb els del Barça.

Demà toca anar a Manchester a les localitats del meu amic. Passi el que passi m’ho passaré bé.

Anècdotes:

1. You are English!

Recent arribats a Barcelona, després d’haver deixat la bossa i vestits informals com qualsevol altre mortal, ens dirigim en metro cap al centre. Fem canvi a la parada de Diagonal a on hi havia força gent barcelonina amunt i avall. Per la gentada quedo separat del company uns quants metres i de sobte sento una veu que crida: “Hi! You’re English!”. Em giro i veig a un tipus “tipical tourist” amb el seu barret de palla i bermudes que em mira tot content com si acabés de trobar un tresor. Abans que digui res em pregunta si va ben encaminat pel “meeting point”. Oh My God!

Es veu que ja soc un guiri a la meva pròpia ciutat. Conclusió: crec que m’hauria de tocar més el Sol.

2. Objectes perduts

Seguint amb la meva integració entre els Anglesos sempre tenia una cervesa a la mà, ja fos una llauna de mig litre o en un got de litre. I com que feia un Sol espectacular, per aquells que vivim a les illes, la meva samarreta va acabar lligada a la cintura o penjant dels pantalons. Definitivament en aquell moment podia passar 100% com a seguidor del United sinó fos pq era l’únic que no cantava.

Van ser més de quatre hores en aquest estat i és d’imaginar que vaig acabar vermell com una gamba. Però la anècdota va arribar quan em vaig adonar que feia bastant estona que devia haver perdut la samarreta. Oh My God!. Li comento la nova al amic i se’n riu de mi en un primer moment. Però tot seguit es para un segon a pensar i … Oh My God! My sunglasses!. No vàrem recuperar els objectes, però només arribar al Camp Nou vaig passar per la botiga a comprar una samarreta del Barça.

Estar amb els Anglesos em va recordar en certa manera alguna de les meves primeres FestaFib (la festa de primavera de la Facultat d’Informàtica de Barcelona). Conclusió: el Sol crema encara que no sigui estiu.

Per a paraules concretes em va molt bé utilitzar Wordreference i el seu fòrum. A més tinc els respectius widgets a Netvibes i a iGoogle. (el segon s’està quedant en desús per part meva)

I per a textos més extensos a vegades utilitzo el GoogleTranslate, ja sigui directament o integrat com a widget al iGoogle. (netvibes el té integrat al Quick Translator)

Doncs bé, aquest matí em disposava a enviar un correu en anglès i he optat per traduir el text. La traducció ha resultat del tot estranya. Per a depurar la confusió m’he dedicat a alterar el text fins que s’ha confirmat el surrealisme inicial.

Efectivament he comés un error d’spelling però això no treu que el traductor es torni tarumba. Encara no sé d’on pot treure que “I wil” sigui “Google”!

Potser és degut a q justament avui es celebra el dia anual sense Google

Amb el pas dels anys vaig anar veient com la meva dèria de “juan palomo” era superada dia a dia per portals gratuïts q oferien aquests tipus serveis.

Una vegada vaig tindre els meus bookmarks aleshores es feien popular un parell de portals per a gestionar-los. Un cop tenia les meves fotos aleshores es feien molt populars uns altres portals que oferien espai gratuït. Seguint amb l’afany de fer tot per mi mateix, com a bloc personal no vaig elegir un dels molts portals gratuïts existents. I finalment certs espais d’internet van oferir incloure totes aquestes eines en una mateixa pàgina personalitzable a base de plugins, gadgets i widgets.

Fa una mica més d’un any em vaig dir a mi mateix q no passava res per utilitzar aquests serveis gratuïts q d’alguna manera ja utilitzava. Va ser quan vaig deixar de col·laborar amb Pangea al anar a viure a Anglaterra i tampoc considerava oportú seguir aprofitant els seus recursos si no hi donava res a canvi.

Es podria dir q ara m’he convertit en un usuari de la web 2.0. Tinc el meu compte de correu, els meus bookmark, les meves fotos, els meus videos, les meves eines de contactes, etc., en diferents portals i tot integrat en una mateixa pàgina d’un altre portal.

A vegades encara tinc el xip de “juan palomo” i m’entren ganes de fer la meva pròpia pàgina, fer plugins propis, testejar, etc. Però la veritat és q des d q vaig arribar a Anglaterra no he tingut gaire temps lliure. Així doncs, com a propòsit per l’any nou em vaig reptar a tornar a trobar temps per experimentar per mi mateix. Aquest post és per deixar-ne constància pública i donar-vos llicència a q em toqueu la closca si no he fet res en els propers mesos per canviar la tendència.

L’utilitat d’aquest Smartphone respecte el mòbil convencional q tenia abans és l’accés a internet, així com la consulta del correu, calendari i documents adjunts.

Com q encara no he migrat el servidor de MS Exchange cap a una plataforma lliure (tot arribarà però avui dia no és prioritari) he optat per aquest model q porta integrat el MS Windows Mobile 6.0 com a sistema operatiu. Així la connexió amb el servidor de Exchange és completament transparent (e-mail, calendar, tasks, etc).

No sóc un expert en entendre somnis però ja q en tinc un m’agradaria poder fer-ne una interpretació o anàlisis. Però crec q l’estudi dels somnis és encara una ciència pobre i poc fiable. Per tant, l’explico i potser hi ha algú q en privat o en un breu comentari em pot descobrir una relació amb un tal Edipo o una perversió oculta.

Desconec com somia l’altre gent però en el meu cas és com si ho visqués en primera persona, com si passés en realitat. És a dir, ho veig tot a través dels meus ulls. La part q recordo és quan dec estar donant voltes al llit, el tram final del somni fins que desperto.

Sembla un dia d’estiu, cel clar. Estic intentant controlar un cotxe q va a tota velocitat i sense control per una carretera de corbes. Aquesta carretera va seguint el perfil d’un precipici que dóna al mar. No puc controlar el cotxe i surto disparat trencant la barrera de protecció. Em trobo volant per l’impuls q duia i el món s’atura un parell de segons. Sota el cel blau i damunt un mar blau. Aixeco el braç com tapant la visió per a no veure la caiguda i em dic a mi mateix “S’ha acabat”. Ho dic sense pànic, amb tranquil·litat, com si tingués assumit q és la fi i no m’importa. Sense por, amb la consciència tranquil·la d’aquell q té la feina feta. I desperto. No desperto suat, ni tremolant, ni aterroritzat. Suposo q em desperto per la impressió de l’alçada, no ho sé.

Fa poc vaig passar pel consulat espanyol a London a notificar el meu canvi de domicili a Banbury i normalitzar la meva situació a Anglaterra. Fins llavors estava inscrit com a temporal però ara ja hi estic com a permanent. A més m’enviaran a casa la informació oportuna per a exercir el meu dret de sufragi com a spaniard and catalan. És a dir, s’ha actualitzat el meu perfil al cens electoral doncs he complimentat el formulari per a pertànyer al CERA, “Cens d’Electors Residents Absents que viuen a l’estranger”.

I es que per a participar a eleccions i tenir dret a sufragi encara estava censat a Barcelona, al col·legi electoral que hi ha davant de casa els meus pares. A partir d’ara podré participar a les eleccions gairebé des del sofà de casa sense fer gaires tràmits addicionals.

A Anglaterra puc exercir el dret de vot a la població a on visc pel fet d’estar inscrit i pagar els impostos pertinents (Council Tax). El que no puc és exercir el dret de sufragi a eleccions “regionals” i generals al Regne Unit pel fet de no tenir nacionalitat britànica. Tot i que “visqui i treballi al Regne Unit i volgués ser britànic”.