Well, a forerunner is a wristwatch that helps you to keep track of your training during and after the exercise. It monitors the pace, the heart rate, the speed, the route, etc.

How to configure it? (once)

Open a Terminal for the installation [2]

cd ~littleowl
wget http://cgit.get-open.com/cgit.cgi/gant/snapshot/gant-master.tar.bz2
tar -xjf gant-master.tar.bz2
cd gant-master
make

Forerunner 405 and the ANT usb are ready!

How to use it?

1. Plug the ANT usb into your computer and set your wristwatch in Pairing mode as shown below

Menu > Settings > ANT+Sport > Computer > Pairing > set to On

The wristwatch will ask you whether you want to pair it or not. Also check that,

Menu > Settings > ANT+Sport > Computer > Force send > set to Yes
Menu > Settings > ANT+Sport > Computer > Enabled > set to Yes

2. After that, two commands are required to connect devices and to download all data. [2]

/home/littleowl/gant-master/gant -f littleowl -a auth405 (accept pairing on your wristwatch)
/home/littleowl/gant-master/gant -nza auth405 > output

I added two icons to launch these commands from the Desktop (launchers), thus I don’t need to use the Terminal anymore (command-line interface) [3]

From now on I am able to upload and keep track of my training on Internet using Strands, Garmin Connect, and even from my computer using SportTracks, etc.

[1] Ubuntu 9.10 – Karmic Koala
[2] Replace littleowl with your username
[3] Commands for Desktop launchers:
- Icon 1: /home/littleowl/gant-master/gant -f littleowl -a auth405
- Icon 2: /home/littleowl/gant-master/gant -nza auth405
- Destination folder: /home/littleowl/*.TCX

XP is the first agile method I met some years ago. I am thankful to the knowledge behind this methodology, because it taught me some great ideas, new points of view, and good practices about software development (refactoring, test-driven development, life-cycle, deal with customers and developers, etc).

I think XP is wonderful but it needs some special conditions or environment to be successful which sometimes are very difficult to achieve. So I have always applied some variants or another agile method depending of my surroundings. To be honest I have never completely applied XP. But It was “the door” to another world, the Agile Software Development.

Therefore… Yes!, I had to buy the book… And I already read it, sitting on a park last weekend, surrounded by squirrels and dogs. I think I am going to have more “impulses”. I discovered that I prefer to read in the park rather than read in front of my laptop.

Extreme Programming on [en.wikipedia.org]
Agile Software Development on [en.wikipedia.org]

Per a paraules concretes em va molt bé utilitzar Wordreference i el seu fòrum. A més tinc els respectius widgets a Netvibes i a iGoogle. (el segon s’està quedant en desús per part meva)

I per a textos més extensos a vegades utilitzo el GoogleTranslate, ja sigui directament o integrat com a widget al iGoogle. (netvibes el té integrat al Quick Translator)

Doncs bé, aquest matí em disposava a enviar un correu en anglès i he optat per traduir el text. La traducció ha resultat del tot estranya. Per a depurar la confusió m’he dedicat a alterar el text fins que s’ha confirmat el surrealisme inicial.

Efectivament he comés un error d’spelling però això no treu que el traductor es torni tarumba. Encara no sé d’on pot treure que “I wil” sigui “Google”!

Potser és degut a q justament avui es celebra el dia anual sense Google

¿Quién forma la comunidad opensource?

Aún me encuentro a mucha gente que piensa que la comunidad opensource está formada por personas que, desde el ordenador de su casa, contribuyen con su granito de arena trabajando en proyectos “libres”. Piensan que la gran mayoría de miembros son gente que llevan al ámbito de la informática ciertos valores de libertad, democracia y socialización que defienden a ultranza más allá de los ordenadores. O sea, que al contribuir en el software libre tu moral y ética tienen una línea política muy clara y definida.

Un señor entra en un bar y pregunta. Perdone, ¿el opensource?. Sí, siga, al fondo a la izquierda. Enfrente del escusado.

Nada más alejado de la realidad.

Es cierto que una parte de la comunidad ha llegado hasta ella o está en ella movida por ciertas tendencias socio-políticas. Pero es, al fin y al cabo, una minoría. Aunque muy ruidosa gracias al gurú filosófico Richard Stallman entre otros.

Pero es un hecho que detrás de la mayoría de proyectos opensource que gozan de cierta madurez o calidad se encuentra una o varias empresas relacionadas. Independientemente de su código ético estas empresas están dentro de la comunidad llamada opensource por el modelo de negocio que conlleva.

Este modelo de negocio está basado en la tendencia empresarial de las últimas décadas dentro de los países llamados “desarrollados”, el sector servicios. Cambiando el modelo de negocio de vender un producto por el de vender un valor añadido a un producto existente. Ya sea formación, customización, soporte, consultoría, etc.

El opensource permite explotar el sector servicios en la informática de una manera más directa y sencilla. Así como se acerca más a conceptos del neoliberalismo y libre mercado que no el software propietario. Pues potencia la competitividad al poner a disposión de todo el mundo la misma materia prima, generando especialización en diferentes campos. En contraposición a los monopolios que ha creado el software propietario y su consecuente dependencia que en ocasiones encasillan o condicionan al sector.

El borrador de la reflexión acaba aquí.

Amb el pas dels anys vaig anar veient com la meva dèria de “juan palomo” era superada dia a dia per portals gratuïts q oferien aquests tipus serveis.

Una vegada vaig tindre els meus bookmarks aleshores es feien popular un parell de portals per a gestionar-los. Un cop tenia les meves fotos aleshores es feien molt populars uns altres portals que oferien espai gratuït. Seguint amb l’afany de fer tot per mi mateix, com a bloc personal no vaig elegir un dels molts portals gratuïts existents. I finalment certs espais d’internet van oferir incloure totes aquestes eines en una mateixa pàgina personalitzable a base de plugins, gadgets i widgets.

Fa una mica més d’un any em vaig dir a mi mateix q no passava res per utilitzar aquests serveis gratuïts q d’alguna manera ja utilitzava. Va ser quan vaig deixar de col·laborar amb Pangea al anar a viure a Anglaterra i tampoc considerava oportú seguir aprofitant els seus recursos si no hi donava res a canvi.

Es podria dir q ara m’he convertit en un usuari de la web 2.0. Tinc el meu compte de correu, els meus bookmark, les meves fotos, els meus videos, les meves eines de contactes, etc., en diferents portals i tot integrat en una mateixa pàgina d’un altre portal.

A vegades encara tinc el xip de “juan palomo” i m’entren ganes de fer la meva pròpia pàgina, fer plugins propis, testejar, etc. Però la veritat és q des d q vaig arribar a Anglaterra no he tingut gaire temps lliure. Així doncs, com a propòsit per l’any nou em vaig reptar a tornar a trobar temps per experimentar per mi mateix. Aquest post és per deixar-ne constància pública i donar-vos llicència a q em toqueu la closca si no he fet res en els propers mesos per canviar la tendència.

L’utilitat d’aquest Smartphone respecte el mòbil convencional q tenia abans és l’accés a internet, així com la consulta del correu, calendari i documents adjunts.

Com q encara no he migrat el servidor de MS Exchange cap a una plataforma lliure (tot arribarà però avui dia no és prioritari) he optat per aquest model q porta integrat el MS Windows Mobile 6.0 com a sistema operatiu. Així la connexió amb el servidor de Exchange és completament transparent (e-mail, calendar, tasks, etc).

Després d’un problema legal amb la empresa AOL per temes de copyright el projecte ha estat reanomenat a Pidgin a la vegada que s’ha fet pública una nova versió estable del programa.

Una de les ventatges d’aquest programa és que es poden tenir configurats tots els comptes de missatjeria junts, tals com MSN Messenger, Yahoo Messenger, Gtalk, Jabber, AIM, ICQ, etc. I per descomptat, una de les altres ventatges és que es tracta d’una aplicació de programari lliure i gratuïta.

Pidgin té versions per a Windows i per a diferents plataformes Linux i Unix [pidgin.im].

Per als usuaris de Mac OS X existeix l’aplicació Audium [adiumx.com].

Pidgin i Audium utilitzen la mateixa llibreria de programació de programari lliure, libpurple. Es podria dir que són aplicacions germanes o cosines.

–

You can customize your own Google page [google.com].

In my page I have added some gadgets such as Google Translate, Google Reader, Google Mail, Data & Time, Weather, Google Maps and a World Sunlight Map. There is many more gadgets to add. You can select a theme and many other things.

It’s very easy to use and so useful. I love it.

Novell has imitated the campaign. Get a Linux!,

And Microsoft started the commercial war when released Vista,

Durant el curs he anat percebent un cert descontent de la resta de companys i companyes. No obstant, en favor del postgrau haig de dir que feia temps que no trobava uns companys i companyes tant exigents. La veritat és que el postgrau ha donat moltes facilitats a crítiques, i quan la gent no n’està contenta costa que aquestes siguin del tot positives o constructives.

A posteriori, amb una perspectiva global, puc afirmar que per la matèria que ens han arribat a transmetre el nombre d’hores assignades eren excessives. En general a gairebé tots els mòduls però sobretot en l’assignatura de “Casos pràctics” a on amb la meitat de temps en cadascun dels casos hagués estat suficient.

El mòdul que m’ha agradat més és el de “Propietat intel·lectual i Llicències” impartit per en Malcolm Bain. I el que menys el de “Administració de sistemes”, perquè no tractava pròpiament la temàtica del programari lliure sinó de protocols, de la pila de protocols, i aquesta matèria és més pròpia de cursos tècnics especialitzats en xarxes, seguretat i/o sistemes que no pas un curs orientat al programari lliure.

En general, dels mòduls de “Eines i Mètodes d’Enginyeria del Software” i “Tecnologies orientades a l’empresa” me n’esperava molt més i la part interessant i relacionada amb el programari lliure no es va arribar a tractar en comú o simplement es va mencionar per sobre al final de les trenta hores de cada assignatura.

En el primer d’aquests mòduls, “Eines i Mètodes”, es va passar per sobre de metodologies tradicionals a centrar-se exclusivament en metodologies àgils, passant de puntetes per “la Catedral i el Basar”, dedicant-hi molts pocs minuts. El darrer dia de classe encara no havíem parlat ni reflexionat en profunditat de les metodologies de programari lliure (tot i que en alguns casos les metodologies àgils o les tradicionals ho puguin ser) i vàrem “perdre” mitja classe seguint amb exercicis pràctics de Extreme Programming, una mica desesperant després de trenta hores.

De la mateixa manera el segon mòdul mencionat, “Tecnologies orientades a l’empresa”, va centrar les seves trenta hores en la introducció per sobre a tres tecnologies: mono, j2ee, i php. I un debat final d’una sessió entre les tres tecnologies que gairebé no va existir. No es va entrar en polèmiques ni detalls, simplificant la reflexió a la diferenciació de les tres tecnologies en casos concrets que no tenen res a veure amb el programari lliure sinó amb decisions d’enginyeria del software. Enlloc de valorar-comparar de manera professional els graus de maduresa reals, frameworks de desenvolupament, projectes de la comunitat, polèmiques amb llicències o nivells de llibertat, decisions tecnològiques, etc, i obrint el debat des d’un inici als alumnes doncs portàvem 27 hores veient les tres tecnologies. Sent tota una llàstima perquè per separat s’havien vist coses interessants de cada una d’elles. Però en el debat conjunt no es va posar en comú, ni discutir, ni donar peu ni temps a que l’alumnat ho fes. Esperava cercar un major valor afegit i grau d’aprofundiment, una major reflexió i aprenentatge.

Bé, no vull que quedi una imatge dolenta del postgrau perquè aquest és molt nou i podríem dir que encara està en fase d’aprenentatge. A més, també he aprés moltes coses i he tingut alguns professors molt bons que són de casa nostra, així com he conegut a molt bona gent entre els companys i companyes.

Espero que vagi millorant, prova d’això és que arrel de l’experiència acumulada de cara a l’any vinent patirà una petita metamorfosi tant en el títol (Desenvolupament en Entorns GNU/Linux) com en els continguts. Me n’alegro i el temps i l’experiència marcarà quines seran les properes mutacions i millores a fer.