Fa unes poques setmanes vaig baixar a Saragossa a visitar la Expo ZGZ 2008. En un principi anava només jo a casa del Manuel, un amic del poble (La Ginebrosa). Però en uns dies s’hi van apuntar uns quants amics més de la penya del Manuel i la meva germana (Els Penchats). Al final n’érem set.
La Expo em va agradar molt. Té molts racons interessants, tant l’estructura i composició exteriors com l’interior d’alguns pavellons. El problema van ser les llargues cues per accedir als pavellons que generen una major expectació. En alguns dels quals la cua superava l’hora d’espera. Per aquest motiu va ser impossible poder visitar tota l’exposició i em van quedar molts pavellons pendents que només vaig poder veure per fora.
La llàstima va ser el xàfec que ens va caure per la tarda. La Expo sobre l’Aigua es va convertir en una Expo passada per Aigua. Tot i aquests inconvenients la impressió general va ser molt positiva. Recomano fermament fer una escapada i visitar-la. Ara bé, no recomano anar-hi en cap de setmana per no trobar-se les cues que vaig patir i no em varen permetre veure tot el que volia.
A Saragossa li han fet un bon rentat i és el moment ideal per anar-la a visitar de nou o per primera vegada. I així vàrem fer per aprofitar al màxim el cap de setmana. Amb “els Penchats” vaig redescobrir la vida de bars i nocturna saragossana que feia molts anys que no vivia des de la meva adolescència a les festes del Pilar. I amb la Merche i el Jose de la meva penya del poble (Los Mochuelos) vaig fer la visita “cultural” tot visitant la Alfajería i el centre. Gràcies a tots per aquest cap de setmana.
Anècdota:
Estem en un bar de la zona Universitària i ens disposem a demanar uns entrepans i begudes. Agafem taula i el Manuel va a la barra a demanar. Com que a mi em falta la beguda m’acosto a la barra a demanar-la. En Manuel va demanant mentres jo miro la carta de cerveses d’importació. Quan només resta la meva beguda per demanar ja m’he decidit i li dic “Adelscott”. En aquell moment ens trobem a la barra tots dos amb el cambrer a l’altre cantó. I el cambrer li diu al Manuel, “Dile a tu amigo que esa cerveza no la tenemos”. Com si es tractés d’un acte reflex agafo al Manu pel braç i li dic en un to juganer “Dime que no tienen esa cerveza”. El cambrer es dóna compte, li costa un parell de segons de reaccionar i diu alguna cosa com “Creía que eras estranjero”. 
Em faria molta més gràcia sinó fos la segona vegada consecutiva que baixo a Spain i em prenen per un guiri. Veure anècdota en aquest post. 
T´has d´anar acostumant a que t´ocurreixi això. Jo cada vegada que vaig a Canaries he de soportar que als col.legues els demanin que volen pendre en castellpa, i a mi hem diguin “bitte”…
La cara que hem possen quan els dic en perfecte “guanche” (el dialecte de castellà que parlen a Canaries) “muyaya, ponme dos cañitas de Tropical o de Dorada” és per que hem donin calés…
ey Maki! Es q tu ets molt mes blanc q jo i a sobre ros
Gracies per comentar. Ens veiem en un parell de setmanes al poble!