Semifinal d’anada
Apr 28th, 2008 by carles
La setmana passada vaig fer un viatge llampec a Barcelona. Va ser tant breu i intens que no vaig tenir temps de veure a ningú. El motiu del viatge va ser l’anada de la semifinal de Champions del Barça contra el Manchester.
Amb un amic de la feina, el qual es seguidor del United, havíem comprat el vol a Barcelona per un cèntim (més taxes) abans que es juguessin els quarts de final. Doncs ja es sabien els encreuaments de semifinals en cas q els dos equips passessin ronda.
Dimecres de matinada, dia de Sant Jordi, vàrem sortir de Banbury cap a Barcelona. Un cop a Barcelona vàrem gaudir d’un dia esplèndit. Vam estar amb els seguidors del Manchester la major part del temps entre la Rambla (preciosa per Sant Jordi) i el Port Olímpic (meeting point dels seguidors del United). No obstant, a l’hora del partit vàrem anar amb els del Barça.
Demà toca anar a Manchester a les localitats del meu amic. Passi el que passi m’ho passaré bé. 
Anècdotes:
1. You are English!
Recent arribats a Barcelona, després d’haver deixat la bossa i vestits informals com qualsevol altre mortal, ens dirigim en metro cap al centre. Fem canvi a la parada de Diagonal a on hi havia força gent barcelonina amunt i avall. Per la gentada quedo separat del company uns quants metres i de sobte sento una veu que crida: “Hi! You’re English!”. Em giro i veig a un tipus “tipical tourist” amb el seu barret de palla i bermudes que em mira tot content com si acabés de trobar un tresor. Abans que digui res em pregunta si va ben encaminat pel “meeting point”. Oh My God!
Es veu que ja soc un guiri a la meva pròpia ciutat. Conclusió: crec que m’hauria de tocar més el Sol.
2. Objectes perduts
Seguint amb la meva integració entre els Anglesos sempre tenia una cervesa a la mà, ja fos una llauna de mig litre o en un got de litre. I com que feia un Sol espectacular, per aquells que vivim a les illes, la meva samarreta va acabar lligada a la cintura o penjant dels pantalons. Definitivament en aquell moment podia passar 100% com a seguidor del United sinó fos pq era l’únic que no cantava.
Van ser més de quatre hores en aquest estat i és d’imaginar que vaig acabar vermell com una gamba. Però la anècdota va arribar quan em vaig adonar que feia bastant estona que devia haver perdut la samarreta. Oh My God!. Li comento la nova al amic i se’n riu de mi en un primer moment. Però tot seguit es para un segon a pensar i… Oh My God! My sunglasses!. No vàrem recuperar els objectes, però només arribar al Camp Nou vaig passar per la botiga a comprar una samarreta del Barça.
Estar amb els Anglesos em va recordar en certa manera alguna de les meves primeres FestaFib (la festa de primavera de la Facultat d’Informàtica de Barcelona). Conclusió: el Sol crema encara que no sigui estiu.
La tornada la vaig viure envoltat de seguidors del Manchester en unes localitats privilegiades.
L’anècdota va ser quan el Manchester va marcar el Gol. Per dissimular ja teníem acordat q m’aixecaria. I així ho vaig fer. El q no esperava era q tothom es tornés boig. Entre ells el meu amic q va començar a saltar tot abraçant-me. En una fracció de segon se li van sumar els del costat i els de la fila del darrera. Tot ok sinó fos q degut a un recent “accident” de bici tinc l’espatlla i les costelles adolorides. I per rematar-ho el amic em va clavar la barbeta al front en un dels salts. Ell va començar a sagnar i a mi m’ha sortit una marca q semblo el Gorvachov.
Apart d’això i del resultat final, tot bé.
Jajaja Molt bon reportatge però potser faltaria il-lustrar gràficament la taca.
Que tal Carles?????? jejejeje feia molt que no et visitaba i ara mateix me n’he recordat del petit buho xD
Que en farem del Barça??… bufffff millor parlem dels Lakers jeje.
En fin mos veiem a La Habana? Salut!
Hola Carles,
No et concec de res però he arribat a la teva pagina buscant fotos de Banbury… No sé si encara hi vius però jo hi vaig estar vivint durant el 2003 i ppis de 2004.
La veritat es que es una ciutat increíble, a mi em va agradar molt viure-hi però jo trobava molt a faltar a la family i vaig tornar cap a BCN.
Yate’s, el carrer dels restaurants thai… l’Exchange, el Castle Quay, buff tants i tants llocs i records, el fuc**** Cromwell Hotel (que era on treballava), el Priory… Church House, el People’s Park… buff! Es que no puc parar… Be, si encara hi vius, pren-te una pint a la meva salut, al… mmm.. Tommy Flynn’s? per exemple?? ;P
Una abraçada,
Maria Josep
Per cert, feliç aniversari! q acabo de veure que és avui…
Maria Josep
Moltes gracies pel teu comentari Maria Josep.
Tot i q es cert q a vegades es troben a faltar els amics de tota la vida i la familia, aqui he estat i hi estic molt be de moment.
Si, encara hi visc.
Estic content q el desti i la cerca de noves fites em portessin fins aquesta Town.
Ja pots comptar amb aquesta pinta a la teva salut!
Carles.
hahahaha, gracies per la felicitacio d’aniversari tb.