Potser ja no sóc català
Nov 25th, 2007 by carles
Fent broma i seguint la mítica frase d’en Jordi Pujol i Soley: “és català qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho”, algú ja no em podria considerar català. Tot depèn de com s’apliqui l’axioma de conjunció. 
Fa poc vaig passar pel consulat espanyol a London a notificar el meu canvi de domicili a Banbury i normalitzar la meva situació a Anglaterra. Fins llavors estava inscrit com a temporal però ara ja hi estic com a permanent. A més m’enviaran a casa la informació oportuna per a exercir el meu dret de sufragi com a spaniard and catalan. És a dir, s’ha actualitzat el meu perfil al cens electoral doncs he complimentat el formulari per a pertànyer al CERA, “Cens d’Electors Residents Absents que viuen a l’estranger”.
I es que per a participar a eleccions i tenir dret a sufragi encara estava censat a Barcelona, al col·legi electoral que hi ha davant de casa els meus pares. A partir d’ara podré participar a les eleccions gairebé des del sofà de casa sense fer gaires tràmits addicionals.
A Anglaterra puc exercir el dret de vot a la població a on visc pel fet d’estar inscrit i pagar els impostos pertinents (Council Tax). El que no puc és exercir el dret de sufragi a eleccions “regionals” i generals al Regne Unit pel fet de no tenir nacionalitat britànica. Tot i que “visqui i treballi al Regne Unit i volgués ser britànic”. 
quants anys fan falta per la nacionalitat britanica??
algún dia et veurem en politica
Doncs no ho sé.
Tampoc m’he arribat a plantejar tenir la nacionalitat britànica. Crec q no la necessito/aré per res.
De veritat q em veus en política? Q t’he fet jo per voler-me tant de mal !?!
Avui he passat per casa a l’hora de dinar i m’he trobat les paperetes de les properes eleccions a la bustia. Es veu que el sistema funciona