LittleOwl’s blog

Fa pocs mesos va baixar dels escenaris. No sé si de debò serà indefinidament, però és el q sembla.

En Lluís Llach és una d’aquelles persones que està entre els records de la meva vida. No tant per la seva persona, sinó per la seva obra.

De petit algunes de les seves cançons m’acompanyaven sense ser conscient de qui n’era l’autor. Va ser durant l’època a l’esplai i les diferents activitats a la parròquia del barri. Les cançons i el q les envoltava és un dels records més macos que tinc d’aquella època.

Posteriorment el vaig re-descobrir per mi mateix a la segona meitat de la dècada dels noranta. Va ser quan vaig conèixer els poemes musicats d’en Miquel Martí i Pol, i poc a poc les lletres d’altres poetes catalans dels quals en Llach també n’havia musicat alguns poemes. Qui m’havia de dir a mi, persona de ciències i poc “aficionada” al món literari, q algun dia acabaria interessat per aquests temes. I tot gràcies a l’obra d’en Llach.

Després d’uns anys et queden els records i és inevitable que certs moments de la vida vagin associats a una cançó, una olor, una imatge, etc. Això és el que ens queda fins que perdem la memòria. I es que algunes cançons d’en Llach em porten molts records quan les sento de nou.

Roses Blanques, Lluís Llach i Miquel Martí i Pol.

Aquest post és només per agrair a en Llach q estigui en els meus records. I en part també a en Miquel Martí i Pol, del qual admiro tant la seva obra com la seva persona.